Vida quotidiana

Aquest divendres s'ha celebrat la 2ª Trobada a Catalunya dels amics del Facebook d'en Xavier Sal i Martin. Prop de 100 persones s'han aplegat a l'hotel BCN Events, situat a Castelldefels, per sopar i realitzar un article conjunt per intentar pensar de manera conjunta diferents mesures per superar la crisi. Tot un exercici inèdit a casa nostra i que demostra el caràcter 2.0 d'en Xavier, qui ja fa més d'una dècada era famós per endur-se a dinar al restaurant als seus estudiants i parlar amb ells.

Malauradament em vaig perdre la primera trobada, però aquesta vegada ja no tenia excusa. Aprofitant que acabava la jornada a les 18h, em vaig encaminar cap al lloc de reunió encuriosit pels motius pels quals 100 persones poden ajuntar-se per parlar d'economia. Malgrat els 40 km/h que marcava la C-32, vaig poder arribar a una hora prou prudencial com per poder veure tota la funció. De fet fins i tot vaig arribar una estona abans que el protagonista.

Després d'un welcome drink, va començar la sessió pròpiament dita. A partir de deu punts aplegats entre els comentaris del mur, entre els quals hi havia les mesures per pal·liar la crisi financera, les polítiques relatives al sector immobiliari, la possibilitat de reactivar l'economia mitjançant el consum, les mesures relatives al mercat de traball i la Seguretat Social, el foment de la R+D i la formació, i tot allò relatiu al sector públic. Per animar la participació, es lliuraren premis d'alguns patrocinadors (alguns dels quals presents a l'acte) a les millors aportacions.

El públic de les sessions era variat: antics alumnes d'en Xavier, persones que l'han conegut per les seves participacions als mitjans de comunicació, i petits empresaris i emprenedors que el veuen com una de les escasses veus no funcionarials de casa nostra. Majoria d'homes a la trentena, però també una nodrida representació de dones i de seniors. Sociològicament parlant podríem caracteritzar al participant mitjà molt proper al votant pujolià dels vuitanta, però també hi havia un bon nombre de persones que de bon grat signarien el "Manifiesto de las Clases Medias". També hi havia casos curiosos, com el del professor de secundària defensor de l'escola austríaca.

Passats dos quarts de deu, va venir l'hora de sopar. El sopar, tot i que força complet, no deixava de ser el típic sopar d'hotel. Afortunadament, vam tenir l'ocasió de poder tastar diverses salses de calçots: una oferta per l'empresa Ferrer, i una altra feta artesanalment (amb l'inestimable ajut del Thermomix) per una de les assistents.  A més, tots els congregats foren obsequiats amb un ninot USB representant a XSiM, i que segons van explicar, fou fabricat i distribuït per una empresa xinesa en tan sols tres dies.

Després del sopar es va obrir una nova roda d'intervencions, que es va allargar fins passades les dues. En aquell moment, en Gustav, conductor de l'acte, va pensar que fóra bo fer una pausa i deixar que aquells qui ho desitgessin es fotografiessin amb en Xavier, fet que vaig aprofitar per saludar-lo i fer-me la correspoonent foto. A més el vaig felicitar. Ell no va entendre el perquè, però jo ho tinc clar: que un economista reuneixi un vespre de divendres a més d'un centenar de persones que previament han passat per caixa, té mèrit. Però encara en té més que fossin les dues de la matinada i que la gent continués allà. 

Tot i que la trobada va continuar fins passades les quatre, jo vaig optar per marxar acabada la sessió fotogràfica. M'esperaven prop de 20 quilòmetres d'autovia buida i amb la limitació de velocitat a 80 km/h, ideal per adormir-se i tenir un accident. Tot un contrapunt  a un vespre enmig d'un entorn libertarian.

El millor: L'organització de la trobada, i la disponibilitat del ponent-protagonista.

Millorable: la connexió Wi-fi de l'hotel, que recordava als millors temps d'Infovía.

Actualització: en  Carles Mateo ha escrit una altra crònica, més extensa, de l'acte.