Aquest fet demostra que pitjor no s'havia pogut gestionar aquesta crisi, deixant a banda la desafortunada actuació dels Mossos. No pot ser que es truqui als Mossos per desallotjar uns espais perquè l'endamà es rep la visita del Molt Honorable, i en canvi, es toleri sistemàticament que piquets violents barrin el pas als estudiants que volen anar a classe.
Cal consensuar clarament què és (i què no és) acceptable o tolerable. Per exemple, no hauria de tolerar-se de cap manera la intervenció de piquets a les facultats. En canvi, hauria de respectar-se el legítim dret dels membres de la comunitat universitària a poder expressar el seu descontentament, fins i tot quan aquest es converteix en un tancament. Només d'aquesta manera es podrà desarmar a aquelles persones que aprofiten les inquietuds d'un col·lectiu per a realitzar actes antisocials.
8 comentaris:
100% d'acord, David.
La llibertat d'un acaba on comença la dels altres. Amb aquestes accions, crec que s'estan equivocant. Per molt legítimes que siguin les raons aconseguiran que l'efecte contrari, és dir, que la majoria dels estudiants i de la societat se'ls posi en contra.
Tal faràs, tal trobaràs...
D'acord amb el que planteges. I quan hi ha aquests abusos, malauradament, els agents de l'ordre han d'intervenir. Si no ho fan van en detriment de la llibertat dels ciutadans.
Home, jo no seria tan dràstic amb els piquets i ho seria més amb l'ocupació d'espais.
Sempre que els piquets es limitin a ser informatius i civilitzats, naturalment. Això d'impedir l'accés a la facultat i decretar vaga obligatòria és un despropòsit. En aquest cas caldria intervenir per garantir la llibertat dels que decideixen no secundar la vaga.
Aquest matí sentia els arguments d'alguns estudiants justificant l'ocupació de Geografia i Història i sentia vergonya aliena... L'ocupació d'espais no porta enlloc i distorsiona l'activitat acadèmica absurdament.
Àngel,
Partint de la base de què coincidim en el fons de l'assumpte, justifico la meva inflexibilitat amb els piquets per la experiència històrica que tenim d'aquest mecanisme "informatiu". Respecte de les tancades, entenc que aquestes no afecten significativament a la resta de la comunitat universitària i que, per tant, cal que prevalgui el dret d'opinió i a manifestar-se. No obstant, si tancar-se significa una alteració important de l'activitat, llavors s'aplica el mateix que als piqueteros ;-)
Sí, de sobte i per uns pocs dies i donat el context actual de crisis i les mesures que van encaminades a que els rics segueixin sent-ho i els pobres més encara, i de desallotjament violent per part dels mossos de una gent que estava sent ningunejada per les autoritats universitàries (tot i aconseguir una participació major amb menys recursos, 20% de participació contra el 3% del rector) ens torbem en que el fil argumental és la defensa del dret de les persones a anar a classe.
En el moment en el que la gent no pugui anar a la universitat per la crisis i per que tindran 50 feines inestables sense horaris fixes i per tant amb l'evaluació continuada de Bolonya els sigui impossible de poder anar a la universitat, espero veure el mateig zel de defensa que teniu i que crideu a les autoritats a retornar el dret a l'accés a la cultura, ja que en aquest futur no tant llunyà s'estarà faltant al dret d'aquestes persones.
Jo vaig anar a la universitat i vaig estar-me 4 anys, treballant alhora. Sort que les feines aleshores eren un tant més estables i a principi de curs tenia el mateix horari que a final (cosa imprescindible per poder garantir el meu dret d'assitència) i també aprofitava per lluitar contra el pal bricall, la LOU i plantejar alternatives universitàries. De fet la meva generació vam aconseguir que el claustre es declarés insubmís a la llei (en aquells moment les decisions de claustre eren vinculants), i al dia següent l'equip rectoral va decidir que havíem tingut una victòria moral i que la democràcia no es basa en decisions absurdes.
Al cap i a la fi sempre vaig pensar que la universitat és un lloc on un munt de pijos intenten fer lo mínim per que els seus papás els hi paguin la uni i a la major part de profes ja els hi va bé i que així han de fer menys per que el papà estat els hi pagui el sou. I aquest estudiants la major part eren els que estaven els dijous a les festes universitàries.
Per molt que miris cap a un altre costat un dia a tu també t'arribarà la merda al coll i aquelles persones estan per sobre teu seguiran mirant a un altre cantó i les que estan per sota ja no et podran ajudar a sortir.
S'apropen temps difícils i el descontant augmenta, quina serà la reacció? L'explosió descontrolada? La criminalització de l'explosió descontrolada? o intentarem trobar una via inclusiva?
bona nit
Bona nit 4t2a!
M'he llegit el comentari, i encara que no ho sembli, estic d'acord amb algunes de les coses que dius. Però en una cosa divergeixo radicalment: si un estudiant vol anar a classe, cal respectar-li el dret a fer-ho, igual de legítim que el d'una persona que decideix fer vaga i protestar.
Per aquest motiu em semblen molt desencertats els plantejaments que polítics i rectors estan fent de la gent contrària a aquest procés, menystenint-los i repetint, dia si dia també, que són una minoria. Aplicant aquest mateix raonament, llavors mai hauríem tingut democràcia o mai s'hauria abolit el servei militar, ja que la majoria de la gent no anava a penjar cartells contra la dictadura ni es declarava insubmisa...
Varis apunts.
Sobre els "piquets violents" dir-te que es fals. Es situen a la porta per fingir que bloquejen el pas, peró si intentes passar no et poden aturar. Ells també saben que no és legal i encara no s'ha utilitzat la violència contra ningú, ans al contrari, si algú l'ha patit han estat els piquets en algún moment de tensió.
Sóc un ferm defensor dels piquets, perqué tot i que lo del "bloqueig" és una "finta" té com a objectiu que les persones que van a classe no perjudiquin als que están fent vaga.
En fi. Molt trist tot plegat.
Publica un comentari
Publica un comentari