Vida quotidiana

El passat 28 de març deixava de prestar servei el viaducte de la Ronda del Guinardó (o millor dit, el que quedava d'ell)  a causa del seu imminent enderroc. Amb aquesta obra desapareix la darrera icona de l'autopista urbana que queda a Barcelona, el popularment anomenat scalextric. I curiosament fou allà on va començar la reconversió del llavors anomenat Cinturó de Ronda en la Ronda del Mig.

Els orígens d'aquesta infraestructura es remunent al segle passat, quan l'urbanista tolosà Jaussely projectà una ronda de circumval·lació que uneixi Sants, les Corts, Gràcia, el Guinardó i Sant Andreu sense haver de passar pel centre. Aquesta ronda consistiria en una avinguda més o menys àmplia i va anar-se construint en alguns trams, com el Carrer Badal, la Ronda del General Mitre, la Travessera de Dalt o la Ronda del Guinardó. A meitat dels anys 60 i davant  l'increment del parc automobilístic, l'Ajuntament es planteja repescar el projecte de ronda, però convertint-lo en autopista urbana. És el conegut com a Cinturó de Ronda (o I Cinturó)  i que resseguiria el recorregut de la ronda prevista. 

A principis dels 70 les obres van arribar a la Ronda del Guinardó. El fet de què conectés amb dues zones (la Travessera de Dalt i la part alta de l'Hospital de Sant Pau) que estaven a nivell superior va aconsellar la construcció de dos viaductes, els quals a més permetien creuar la Plaça d'Alfons X a diferent nivell. Fou així com van aparèixer els dos viaductes, i els seus acompanyants, uns espectaculars fanals coneguts popularment com a Ovnis, i dels quals també n'hi havia a la Plaça Cerdà.

A més de l'impacte visual, l'scalextric comportava altres problemes. El cinturó necessitava un mínim de 50 metres d'amplada, mentre que moltes de les avingudes realitzades amb prou feines superaven els 30. Aquest fet va implicar, per exemple, que en alguns trossos el viaducte passés a escassos metres de les finestres, amb els corresponents problemes de contaminació acústica i lumínica. No és extrany doncs que els veïns plantegessin obertament el seu enderrocament al poc temps d'entrar en servei, a finals de 1974.

A principis dels vuitanta el primer ajuntament democràtic decideix eliminar el viaducte, ja que no té intenció de continuar el Cinturó de Ronda (que en aquells moments moria al carrer de Cartagena). El fet d'eliminar d'una infraestructura construïda feia pocs anys va provocar un debat ciutadà, que desembocà en una solució salomònica: eliminar només el viaducte del costat mar,  que era el que generava molèsties. L'nay 1984 es decidia l'enderrocament, que es valorà en 200 milions de pessetes de l'època i que s'havia de realitzar al llarg del primer trimestre de 1985. A finals de febrer de 1985 s'iniciaren les obres, que duraren fins al juliol d'aquell any, i que van tenir com a resultat deixar la Ronda amb la fesomia que ha tingut durant gairebé un quart de segle.