El Bicing va camí d'esdevenir el hit parade de les queixes al Síndic de Greuges de la ciutat de Barcelona.
Segons informa avui El Periódico, una part important de les queixes relacionades amb el transport (63 en total), es refereixen a aquest "magnífic" servei municipal. A més de les queixes pel mal funcionament destaca, sobretot, la indefensió del client/usuari davant d'un suposat servei d'atenció al client que,
fidel a d'altres organismes municipals, o no respon o ho fa amb respostes estandaritzades.
Un parell de cartes al director relacionades amb el Bicing complementen aquesta informació.
7 comentaris:
No és cap sorpresa. És un negoci administrat pel govern i no la iniciativa privada.
David,
Aquest tema no té solució. Quan deixes en mans dels serveis públics una cosa d'aquestes ja saps que pot passar. Sempre s'han de fer per concurs i amb unes bones especificacions tècniques, però no en saben.
Clar que després li diuen privatització.
Martí, i si fos una empresa demanaria subvencions igualment... com passa amb els bancs, les empreses de cotxes, les fires.
Andreu,
Et deixes també els diaris, que ja s'han posat a la cua de posar la mà ;-)
Martí,
Negocis que funcionen malament administrat per la iniciativa privada malauradament n'hi ha molts. Per exemple, tots els relacionats amb l'accés a Internet. El problema no és tant la titularitat sinó com es gestiona i quins controls hi ha perquè es faci de manera adequada.
Enric,
No sé si el tema té solució. El que sí sé és que el sistema funciona penosament i que ningú es fa responsable. En canvi, si el sistema hagués funcionat minimament bé, ja veuries quants regidors sortirien a la foto dalt del Bicing...
Una cosa és que empreses privades demanin subvencions, i una altra és que el govern cometi l'error de concedir-les.
Sí que hi ha empreses privades que ho fan malament, però el resultat és que aquestes s'esfonsen i desapareixen. Aquesta una gran diferència respecte a les públiques. Els incentius n'és una altra.
Martí, crec que el debat és força ampli per al cas del Bicing, no és tot blanc o negre. D'empreses "bandera" que reben una colla de diners en veiem sempre. Els diaris, com bé diu el David, són un clar exemple.
El problema no és la gestió en si (si el monopoli fos privat la qualitat seria alta, potser, però el preu de marcat per gestionar el servei no seria competitiu). Aquí s'ha generat un servei de quelcom que no és viable de forma privada sense els diners de l'àrea verda (18 milions d'euros). Sota el meu punt de vista,crec que el problema de l'administració és no blindar els contractes de concessió amb factors que estimulin la qualitat del servei (hi ha ciutats on si un servei gestionat de forma privada no assoleix un determinat grau de satisfacció, directament no es renova o bé es redueixen bonificacions).
Segurament el que ni hi ha són criteris contractuals de qualitat, amb penalitzacions...
I és clar... així, passa el que passa.
Publica un comentari
Publica un comentari