Anys enrere va entrar la moda de la democràcia participativa a nivell municipal. Així es convidava al ciutadà a decidir partides dels pressupostos (com el cas de Rubí), donar la seva opinió sobre el PAM de Barcelona o sobre com ha de ser la Diagonal del futur. A nivell català també es va fer un invent similar amb el Bus de l'Estatut.Però es tracta d'això, d'una moda. Generalment les decisions solen estar dades i beneïdes quan s'obre el procés de debat ciutadà. Es tracta doncs d'un paripè per justificar que s'escolta al ciutadà, quan a la pràctica s'està fent tot el contrari.
Una cosa similar passa amb les bústies d'atenció ciutadana, un instrument que sobre el paper hauria de servir perquè l'Ajuntament detectés possibles punts de millora. Aquí en teniu un exemple.
Cas: la cruilla de la calçada central Gran Via amb els carrers de Rocafort i de Viladomat és una de les poques d'aquest eix viari on es permet el gir a la dreta. Per poder realitzar el gir, els automòbils han de travessar el carril bus existent, entrant-hi pocs metres abans d'arribar a la cruïlla.
Sobre el paper, el tram destinat a poder fer la maniobra, uns 30 metres, és suficient tenint en compte que la velocitat màxima de la via és de 50 km/h. No obstant, els tècnics de mobilitat no van preveure que una part del tram destinat a fer la maniobra coincideix amb la parada d'autobús, el que deixa a tot estirar una quinzena de metres per poder fer el gir, i això suposant que l'autobús estigui aturat.
La parada d'autobús serveix a cinc línies durant el dia (9, 50, 56, L94 i L95) i de set en horari nocturn (N1,N2,N13,N14,N15,N16,N17). Cal tenir en compte que les línies 9 i 56 estan servides per autobusos articulats, i que la freqüència de pas és força alta a tres de les línies (6 minuts a la línia 9, 8 minuts a la línia 56 i 10 minuts a la línia 50). Per tant, la probabilitat de trobar-se un autobus a la parada és força elevada, com ho proven les fotografies que vaig poder fer en tan sols un interval de cinc minuts un divendres a la tarda.
Per tant, el conductor que vulgui fer el gir en aquestes cruïlles i es trobi un autobús (o més, ja que també és probable que coincideixin dos, o fins i tot tres autobusos alhora), o bé haurà de posar-se darrera d'ells envaint el carril bus (cosa no permesa), o bé haurà d'intentar passar-los i resar que no arrenquin en aquell moment. Perquè si l'autobús arrenca l'automobilista es queda sense espai material per fer el gir. I si hi ha més d'un autobús serà molt difícil que vegi si l'autobús de davant té intenció d'arrencar o no.
Resposta de l'Ajuntament: enviada aquesta comunicació a l'ajuntament un divendres a darrera hora de la nit, obtinc una resposta del negociat corresponent el dilluns següent a les 8.50h del matí.
Benvolgut Sr. Rodríguez,
Ens dirigim a vostè en relació a la comunicació rebuda, I07556900Z-01, on es demana facilitar el gir a la dreta a les cruïlles que forma l'avinguda de la Gran Via CC CC amb el carrer de Rocafort i el carrer de Viladomat.
En primer lloc, volem agrair-li que ens hagi fet arribar les seves observacions. La participació dels ciutadans és molt important per millorar els serveis municipals i la convivència a la ciutat.
Pel que fa al seu suggeriment, li informem que el gir a la dreta des de la calçada central de la Gran Via s'ha de realitzar des del primer carril de circulació, malgrat que aquest sigui un carril bus-taxi. Si s'hi fixa en la senyalització horitzontal, observarà que, abans d'arribar a la cruïlla, la línia que marca el carril bus-taxi és discontinua i les fletxes d'aquest carril et permeten continuar recta o girar a la dreta, en canvi, les fletxes del carril contigu només et permeten continuar recta per la Gran Via CC CC.
Restem a la seva disposició per a futures comunicacions i aprofitem l'ocasió per enviar-li una cordial salutació.
Cordialment,
Prevenció, Seguretat i Mobilitat
Ajuntament de Barcelona
Meravellós. En 50 minuts 1) han reenviat el correu a la bústia corresponent; 2) el funcionari s'han pogut llegir uns quants correus electrònics, 3) s'han estudiat el meu cas, buscant la informació oportuna, i 4) han redactat la resposta. Un dilluns al matí! Qui deia que els funcionaris eren poc productius?
Enviada de nou una carta aquest cop a la bústia de l'Excelentíssim Sr. Alcalde, aquesta és la resposta, ja més reposada:
Benvolgut Sr. Rodríguez,
Per indicació de l alcalde, ens posem en contacte amb vostè arran del correu electrònic que li va adreçar el passat 2 de febrer.
Revisats els antecedents que indica pel que fa a la seva proposta sobre la mobilitat a la Gran Via, considerem que la resposta donada per part dels responsables és motivada i completa. Tot i així, els hem traslladat els seus comentaris.
Convido als lectors que donin una ullada a les fotos adjuntes i que jutgin per ells mateixos si la solució actual és la satisfactòria...
2 comentaris:
A Baltimore (i d'altres casos) tenen un sistema anomenat Citistat en el qual, en funció d'indicadors de qualitat, fins i tot es decideixen càrrecs. En aquest sentit, si el temps de resposta i de solució dels problemes és molt superior a parcs i jardins respecte mobilitat, per exemple, les reunions de nivell gerencial serveixen per evidenciar els que funcionen i els que no. La bústia ciutadana pren en consideració la funció d'aquest número telefònic que existeix a USA (a IESE i ESADE ensenyen aquets casos i els gerents municipals han estudiat allà) però no s'han acabat de creure que això només és útil actuant ràpid.
http://www.ci.baltimore.md.us/government/citistat/
Andreu,
El problema no és que vagin lents, sinó que van sorprenentment ràpids!! És clar que, com és costum, es veu que tenen total infal·libilitat...
Publica un comentari
Publica un comentari