Vida quotidiana

El blog de David Rodríguez (aka Retalls de la vida quotidiana d'un barceloní)

De Vida quotidiana

Avui ha aparegut una informació a El Periódico on es comparaven els preus de l'AVE amb els del TGV, a partir de la constatació de què és molt difícil viatjar a Madrid per sota de 60 euros el trajecte, mentre que és relativament fàcil fer-ho de París a Marsella per sota de 20 euros, tot i que la distància a recórrer és fins i tot superior.

Aquest tema ja el vaig comentar un any enrere: cap de les xarxes d'alta velocitat comparables tenia uns preus tan elevats com l'AVE. A més, en el cas del tren, no existeixen alternatives low-cost a l'AVE, com sí existeixen en altres xarxes. El que acaba donant situacions aparentment paradoxals, com la que els passatgers que volen viatjar a baix preu ho facin en avió en comptes del tren.

Les solucions a aquesta situació existeixen. D'entrada, adoptar una política de preus similar a la que ofereixen les aerolínees, mestres en el que s'anomena yield management. I la segona, considerar la possibilitat d'introduir un parell de trens diaris de velocitat raonablement alta però a preus ajustats, adequats per a persones que vulguin sacrificar temps a canvi d'un preu molt més competitiu.

Comentaris del Facebook

8 comentaris:

A.Orte ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
A.Orte ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
A.Orte ha dit...

També hi ha solucions turístiques i és aprofitar la potencialitat de l'AVE per a paquets vacacionals.És una assignatura pendent força greu.

Salva ha dit...

Hi ha una altra opció: posar el mateix preu que el que costa l'AVE a la resta de l'estat. En això també ens discriminen...

David ha dit...

Andreu,

Tens tota la raó. De fet, ja la contemplava quan parlava del yield management.

Salva,

Tens raó en aquest punt! Encara que ja posats, millor que es posessin les piles i apliquessin polítiques comercials del segle XXI i no pas dels anys 60.

Merci a tots pels comentaris.

Miquel Saumell ha dit...

Mira David, què vols que et digui, tarifes al marge a mi el tren que m'interessa de veritat és el TGV que em permeti anar a l'Europa més endreçada que hi ha al nord. I sembla que per això encara en tenim per anys.

by Daniel Vidal ha dit...

Quanta gent de Marsella vol anar a Paris? I al contrari?

Bcn-Mad-Bcn té i continuarà tenint molta demanda. Precissament pq la distància (i el temps necesari) no és molt gran.

Mentres hi hagi demanda, el preu serà alt.... pq. la gent està disposada a pagar-ho.

A.Orte ha dit...

Miquel, entenc l'interès en el TGV, però a excepció dels que no volem a gust, trobo que és una alternativa cara (socialment parlant, cada qm. construït és una pasta), l'amortització comercial s'ha de fer a molt llarg termini si es vol oferir baix cost i perd competitivitat a partir dels 1.000 qm de distància. Ens portarà a París, però no li podrem exigir molt més. I en tot cas, no es tracta només d'on ha de portar la gent de negocis sinó si es tracta d'una infraestructura vàlida per tots els usos. Mentre la gent es mogui per Espanya per motius diversos, des d'un punt de vista d'economia pública veig lògic el raonament d'alguns: ara bé, que no tot passi per Madrid pel mateix raonament de demanda social.

Blog Widget by LinkWithin