Aquest vespre tinc un sopar Facebook amb els companys de l'escola, alguns dels quals no els veig des de fa gairebé un quart de segle. De fet, d'algun d'ells encara recordo el dia en què, ja canviat d'escola, els vaig veure participant com a convidats al Filiprim.
Anar-se retrobant, ni que sigui virtualment, amb companys de la infantesa et fa inevitablement activar el rewind i recordar algunes coses, com l'inevitable soroll del ciclostil situat a un espai adjacent a les aules.
En una època en què les fotocopiadores encara eren un objecte poc habitual, tota escola amb cara ulls tenia un aparell de ciclostil, o, estrictament parlant, un aparell per fer mimeos, per poder fer còpies massives de llistes d'apunts, exercicis, exàmens o comunicacions als pares. El procés de ciclostilat no era fàcil, ja que calia introduir la informació en un paper especial, que servia com a master. Aquest paper es podia mecanografiar, o calia utilitzar una espècie de bolígraf.
El ciclostil també va tenir altres usos no estrictament educatius, ja que era una manera relativament ràpida de fer octavetes, pasquins i altre material que no podia passar per les imprentes tradicionals. De fet, una de les relativament escasses referències que es troben a la xarxa sobre tal enginy es deuen al President Montilla, o més concretament al seu web:
Va ser una època de llibres portats de França, reunions fins a altes hores de la nit, d'octavetes, de la ciclostil... En aquells anys érem molt pocs els que ens atrevíem a manifestar-nos al carrer. A Cornellà, gairebé mai arribàvem al centenar, excepte per les vagues generals del Baix Llobregat, que també em van tocar viure. Era la dictadura i les manifestacions estaven prohibides i organitzar-les era tot un risc. Tot i això, sortíem a cridar a favor de la llibertat, la democràcia i els drets nacionals i socials.
L'abaratiment de les fotocopiadores, va condemnar irremisiblement els ciclostils, els quals van desaparéixer ràpidament d'escoles i universitats. L'únic record que ens queda és el mot mimeo que a l'hora d'escriure un article científic cal posar quan es tracta d'una referència a un article encara no publicat.
1 comentaris:
Jo el recordo de l'escola.
A través del "cilostil" (però amb una versió mooolt pitjor que la de la foto) és com es feien a l'escola (sisé, seté, vuité d'EGB) les "revistes" (agrupació de textos i dibuixos dels alumnes)....
Quins temps!!!
Publica un comentari
Publica un comentari