El cotxe ideal per anar a 80km/h i que de ben segur durà bons records a molts alts càrrecs d'Interior. Llàstima que contamini....
L'altre dia vaig iniciar un llarg post sobre els mites i realitats sobre la famosa mesura dels 80km/h. En aquest segon post parlaré del "mite dels 90 segons" i del "mite de la pedagogia"
- Mite número 3: La reducció de la velocitat només afegeix 90 segons al desplaçament.
- Realitat: Alguns col·lectius poden perdre entre 30 i 45 minuts al dia per la nova normativa.
Un dels arguments que utilitzen els defensors de la mesura per tal de minimitzar els costos de la mesura és la petita pèrdua de temps que aquesta mesura genera. El raonament es basa en què una reducció del 20% de la velocitat en els trams més llargs on opera la restricció suposa un increment de temps de 2 a 3 minuts. I efectivament aquesta és la realitat per a molts conductors que realitzen desplaçaments puntuals.
Però el que aquests defensors obliden és que no tothom fa servir l'autopista per anar a sopar a Sitges o per anar i tornar de la feina. Hi ha col·lectius, com els taxistes, representants comercials o professionals autònoms, que es passen bona part del dia anant amunt i avall per les carreteres de l'àrea metropolitana. Per a ells, els 2 o 3 minuts es multipliquen per 10 o per 15 al final del dia, el que pot acabar-se transformant en una pèrdua de temps d'entre 30 i 45 minuts. I això ja no és anecdòtic, sinó que pot significar força diners al final del més (i si no són diners, és benestar).
Probablement la pèrdua de temps de mitjana serà baixa, però no per això ens podem oblidar que poden existir col·lectius que poden sortir molt afectats per una mesura com aquesta.
- Mite número 4: La mesura de reduir la velocitat és una eina per fer pedagogia de la mobilitat sostenible.
- Realitat: les normes absurdes acaben generant rebuig i poden acabar fent pedagogia de tot el contrari del que es pretén.
El raonament final que donen els defensors de reduir la velocitat a 80km/h és que d'aquesta manera es fa pedagogia de la mobilitat sostenible. A la vista de les reaccions, penso que han fet un mal favor a la mobilitat sostenible, causa a la que per cert un servidor s'hi adhereix.
Si es vol fer pedagogia cal ser pragmàtic. Posar obstacles al cotxe mentre les poques línies de rodalies (construïdes gairebé totes fa segle i mig) funcionen pèssimament, no existeixen aparcaments dissuassoris a l'entrada de les ciutats, o no es creen vials alternatius, acaba convertint-se en malestar per als ciutadans. I aquest malestar pot acabar convertint la millor causa del món en el papu.
12 comentaris:
Totalment d'acord David, només una observació: els aparcaments dissuassoris si que existeixen. A Premià, per exemple, en tenen un ben aprop de l'estació, creuant la nacional. Està en unes condicions que el converteixen en un aparcament dissuassori..... d'aparcar-hi!
David,
La foto del Trabant la trobo molt oportuna, tant per la seva limitada velocitat, com per la gran contaminació que generava, com pels records que portarà a aquells que encara pretenen que el comunisme és l’única solució a tots els mals de la nostra societat capitalista.
Absolutament d'acord. És més, hi ha qui acudeix a "estudis" de laboratori per confirmar que el consum, a 80km/h disminueix. La realitat és ben diferent, i no cal que parlem de dur la 5ª o la 4ª.
A 80km/h amb 5ª es gasta menys que a 120. Molt cer, sempre i quan hi hagi pendent 0 i no bufi vent de cap tipus. La realitat és que hi ha pendents i el vent bufa, i recuperar a baix règim de revolucions, el motor no fa una combustió neta, gasta més i destrueixes la mecànica.
La conducció estalviadora no és compatible amb la cura del motor. Perquè els motors, han de girar a un règim de voltes ideals. A baix règim de voltes, s'acumula carbonilla i la lubricació no és òptima. Gastar menys? De què serveix gastar més si has de fer malbé el motor?
A part d'això, jo sóc partidari de potenciar el transport públic, però no de penalitzar al conductor. Sóc conductor, m'agrada conduir, m'agrada conduir RÀPID -sí, sóc un assassí per circular a 150km/h-, i no m'agrada com, aquest govern, ha confós governar amb fer demostracions de força. Ni el PP va tenir aquest sants collons. Les sortides de Barcelona, de tants radars, semblen discoteques de la quantitat de "fogonazos" que s'hi veuen.
Només vull que ens deixin en pau. Que no fiquin els nassos dins de casa nostra, que ens deixin viure. Estan creant una societat d'amargor. I s'estan carregant el que ha estat el mitjà de transport més alliberador de la història: el cotxe. Perquè la veritable democràcia va arribar quan la gent va poder sortir de casa, veure món i viatjar, i el cotxe ha estat fonamental.
Primer estan les persones. El medi ambient ve desprès.
Un amic meu va morir per un accident provocat per una persona que circulava a 150 quan hi havia molt trànsit i marcava 100. Per altra banda a Barcelona moren vianants atropellats, molts d'ells per passos de vianants que no es respecten. Mentre això passi, totes les normes persuasives i penalitzadores amb el conductor són poques. Són dos debats diferents: 80 kmh en autopistes d'accés? No. Ara bé... ràdars per evitar que hi hagi accidents per imprudents que es pensen qeu van sols pel món? els que calguin. No m'agradaria que us passés el que passa la gent prudent. És una vergonya l'actitud d'alguns conductors que van a 160 i més i treuen llums demanant pas, amb un aire de superioritat que és fastigós.
QUE TAL SI ANESIM TOTS EN PATINET?
JUGANT AMB BCN....
Sr. Orte, si ens posem amb el discurs victimista aquí no hi ha qui ens aturi. El meu avi va morir arrossegat per un camió, un tiet meu d'accident de trànsit per somnolència, i un de la mateixa edat de càncer. Que vol que li di digui: la gent mor. A 80km/h, qualsevol xoc frontal és sinònim de mort. I per conduir a 160 quan la via t'ho permet i amb poc trànsit no ets un fill de puta. Hi ha una cosa que es diu distància de seguretat, i una altra que es diu frens.
Sobre els fills de puta que, segons vostè, donen llargues, jo li diré la veritable raó: quan vens ràpid, vols que et vegin. Sí, n'he donat de vegades, i no per dir "ei tu, lent, aparta't", sinó perquè el que està al davant sàpiga que tu no vas lent -tot i que frenes- i es pugui retirar el més ràpid possible al carril de la dreta.
Perquè li diré una cosa: el carril de la dreta existeix, i no mossega. Perquè sembla que alguns s'han acostumat a viure al carril de l'esquerra sense raó, obstruint el pas als que van més ràpid.
Li recomanaria circular per una Autobahn alemanya. Entendrà que conduir ràpid i amb cervell és segur, mantenint distàncies de seguretat de més de 50 metres, utilitzant els intermitents i, sobretot, vigilant pels retrovisors. Perquè aquí tothom està acostumat a circular per l'autopista com si això fos la ronda carregada de gent, a 50km/h i fotent cops de volant, important una meda si darrere ve algú o no. I aquests, em perdonarà, són pitjors, molt pitjors, que els que circulen a 150, 160 o el que faci falta respectant tota la resta.
Radars? hi estic d'acord. Ara bé, lo primer, formació. Que la gent de barna es treu el carnet sense xafar carretera, això sí que és un crim.
Només uns aclariments:
- Les autopistes "de tota la vida" van ser dissenyades per enginyers alemanys i en principi estaven dissenyades per anar a velocitat lliure, amb revolts molt suaus i una amplada de carrils envejable, que encara es pot veure en els trams que no han estat modificats per ampliacions (per exemple la B-23 o l'AP-7 al tram de Girona).
- Les limitacions de velocitat a les autopistes no van entrar en vigor fins a mitjans dels setanta, quan es va limitar primer a 130km/h i posteriorment es va reduir fins a 100km/h per raons d'estalvi energètic. L'any 1980 es va establir el límit a 120km/h, que és el que perdura actualment. Cal tenir en compte que la majoria de cotxes que circulaven en aquelles èpoques amb prou feines podien superar els 120 km/h circulant de manera regular.
- Si bé bona part de les Autobahnen són de velocitat lliure, hi ha alguns trams on hi ha límits de velocitat, els quals són respectats per gairebé tothom.
- Per poder anar a una velocitat superior caldria una major disciplina viària. Estic fart de veure autopistes amb quatre carrils on hi ha gent que va per sota de la velocitat màxima al segon carril començant per l'esquerra quan no hi ha gent als carrils de la dreta. El mateix s'aplica als qui van a 120km/h quan la congestió de la via recomanaria anar a 80km/h, o aquells que no respecten les distàncies de seguretat.
Efectivament, sr. David.
Per cert, diguem també que en alguns landers s'ha limitat la velocitat de les Autobahn... perquè al govern regional d'aquests, han arribat els ecofeixistes.
Jo no he dit fill de puta ningú, he parlat d'imprudències, li prego que prengui en consideració la meva crítica com el que és, una crítica raonada, sense insults personals. És una obvietat que la major part d'accidents a Espanya i Portugal venen causats per tres factors: excés de velocitat, alcohol, conductors despistats. Les autopistes d'alemanya són una cosa i les d'aquí son unes altres, és evident. També he circulat per carreteres del nord d'Europa, on tot és recte però es respecta la velocitat estricta, i a als d'EUA, on sovint hi ha 5 o 6 carrils i difícilment veus a gent més enllà de l'equivalent a 130 kms/h.També he conduït a França, Itàlia, regne Unit i Portugal. Sóc jove però no tonto. Alemanya? Un ideal on arribar, però també en cultura de conductor. Aquí tot plegat fa pena, realment, veient dades comparades. Una mica de crítica en general a la societat no està malament, i jo no he dit a quanta velocitat vaig o deixo d'anar.
El que és evident, quan hi ha dos carrils, el que va a 120 avançant camions no té menys dret a emprar-lo que el que va a 150-160. Actualment és habitual pressionar amb llums, i el que ve pressionant no se n'adona que hi ha gent que es posa realment nerviosa amb aquesta actitud. En aquest cas és una qüestió de respecte, no pas de criminalitzar al que condueix més ràpìd. I a més, és obvi que en aquests casos no es respecta la distància de seguretat de la que parles. Quan hi ha tres carrils la cosa canvia i dono tota la raó, però per desgràcia un que va a les Terres de l'Ebre no sempre disfruta de tres carrils.
Reitero que el meu comentari va en la línia de separar dos arguments diferents, limitar per sota per arguments mediambientals és una discussió on coincideixo amb tothom. L'altre és demanar que els límits de velocitat siguin més alts. Pujar-ho a 130 seria lògic... 150-160 és, clarament, perillós.
Un petit aclariment: les llargues a Alemanya s'utilitzen al carril de l'esquerra no com a senyal intimidatori, sinó com advertiment de què es va a passar a gran velocitat. En canvi aquí s'utilitzen com a manifestació d'una conducció agressiva i que sol estar fora de la llei.
Fet l'aclariment, coincideixo amb la reflexió de l'Andreu de què es tracta de dos problemes diferents. un d'ells és establir limitacions ridícules de velocitat, l'altra donar llibertat per a circular a la velocitat que es vulgui. Sobre els límits de velocitat a les autopistes en parlaré en un futur post.
Si estem d'acord, sr. Orte. El que passa és que potser tenim una cultura automobilística diferent. Jo vinc de ponent, de Lleida, on de carretera desdoblada només n'hi ha una, l'A2. Ens criem -i suposo que si és de les terres de l'Ebre em comprendrà- conduit per carreteres de doble sentit sovint perilloses. Entre les coses que aprens, una d'elles és a avançar només quan n'estàs molt segur, apurar el canvi de marxes i treure profit del motor.
Però no estic d'acord amb posar l'excès de velocitat com a un dels punts causants de la sinistralitat. I per a mostra, entri al web de la gene i consulti l'anuari dels accidents de trànsit, i veurà com ens han manipulat -mitjans i polítics- com han volgut. L'excés de velocitat, segons l'anuari, constitueix únicament el 2'5% dels accidents de trànsit. En realitat, si un surt a la carretera comprovarà com la major part dels accidents són degut a imprudències clares, i és que hi ha molt d'animal sueltu. Respecte als estats units... si us plau, no m'intenti posar d'exemple aquella gent, fa anys un amic del poble va dur un col·lega yanki d'intercanvi, i el paio -molt orgullós del seu mustang de 300cv per 19000$- va baixar acollonit de com conduíem, per aquí, un simple ford focus per carreteres secundàries -i sense anar ràpid.
Salutacions.
Per mi, el tema de la velocitat a les carreteres és una mostra de moltes coses:
a) Si tens experiència i un adequat nivell de conducció + un cotxe adequat ('nou', ben equipat, etc.) per una via adequada, el límit de 120 hores és clarament inapropiat.
b) Si no tens res de l'anterior qualsevol límit és benvingut (contra més baix, millor).
c) Com que ningú acceptaria (políticament) que "els de cotxes bons" vagin ràpid i "els de cotxes atrotinats" no, i donat que si no hi hagués el límit de 120 molts atrotinats aniríen a vagi Déu a saber com, doncs retallem per sota, i tothom.... (una mala versió del "socialisme").
d) Una reflexió més: el codi de circulació és massa simple i el carnet de conduir el té, en realitat, massa gent. No s'és gens rigurós al donar-lo ni es demana actualitzacions o revisions. Però com en certs llocs és imprescindible... ho acava tenint gent que és un veritable perill. Suposo que és un "peatge" inevitable.
Publica un comentari
Publica un comentari