Vida quotidiana

El blog de David Rodríguez (aka Retalls de la vida quotidiana d'un barceloní)


Conversa de mitja tarda amb un reduït (i selecte) grupet de blocaires. Estàvem discutint sobre si hi ha crisi o no en el món blocaire (tema interessant a discutir en un altre moment). Quan he comparat les trobades de blocaires amb els sopars de l'IRC han aparegut mirades de sorpresa:

"Què és això de l'IRC?"

La següent sorpresa ha estat la meva, ja que la pregunta venia de dues persones que, tecnològicament parlant, se situen a la banda mitjana-alta. Només un dels presents, amb un parell d'anys més que un servidor, coneixia del que estava parlant.

I és que en només una dècada l'Internet Relay Channel ha passat de ser el rei de la comunicació per Internet a un objecte marginal, equiparable als lectors de news, a l'ftp, o al gopher. Enrere han quedat les llargues nits de discussió, els splits (mítics moments en els que el canal quedava tallat en dos). Però sobretot les mítiques kddes i sopars de l'IRC, alguna de les quals havia arribat a aplegar a més de cent persones. Molts d'aquells sopars de mitjans de la dècada dels noranta van quedar immortalitzats (o això creien els protagonistes) en webs 1.0 farcides de fotos escanejades i penjades a servidors gratuïts com Geocities o Tripod.

Que va passar perquè l'IRC perdés el seu regnat? Per una banda, noves formes de comunicar-se, com l'ICQ, o el Messenger, eines especialment útils per comunicar-se amb gent ja coneguda i que afegien majors funcionalitats. Per una altra banda, el fet de què algunes de les manifestacions associades a l'IRC, especialment kddes i sopars, eren una moda passatgera. Pocs d'aquests sopars van superar la segona edició... Passarà el mateix amb les trobades de blocaires?

5 comentaris:

A.Orte ha dit...

Arribarà un punt que els blocaires tindran una xarxa prou interessant com per treballar-los i mantenir-los,. És el mateix que les xarxes de contactes professionals, és clar que pots conèixer 100 persones però és difícil "alimentar-ne" més de 20 o 30.
I després hi ha un tema que no sé si vau parlar i és què concebiu per crisi. El fet és que molts blocaires adquireixen nous coneixements en reunions i potser ja en tenen prou de reunions presencials. Vull dir, cada blocaire té un llindar d'exigència tecnològica. Els que en saben més no haurien de considerar com a crisi que els més "standard" a partir d'ara es mobilitzin menys.

Pau ha dit...

Molt encertat, es curiós que molta gent ja no sàpiga que és l'IRC. Només un matís: l'FTP no és en absolut marginal, els desenvolupadors el fem servir molt per pujar i baixar fitxers.

Enric I. Canela ha dit...

David,
estic amb l'Andreu. S'ha de ser "militant" per mantenir moltes reunions. Jo, que com saps procuro mantenir molta activitat social, real i virtual, no tinc hores, haig de limitar-me.
Crec però que s'estableix una certa frontera deguda al coneixement. Jo en sé poc, soc un usuari de poques eines. Per què? Ja em queda poc temps per ddicar-lo a prendre (bé alguna cosa intento).
Cada dia em perdo més amb tantes sigles.

David montilla ha dit...

Home, si l'IRC ja es arqueologia contemporània, jo sóc un fòssil... donat que vaig ser un membre actiu d'aquells móns virtuals i que ja vaig abandonar fa anys.

L'home del sac ha dit...

Recordo fa uns deu anys quan em connectava a internet per primera vegada que entraves a l'IRC i tothom saludava, de seguida et parlaven i era molt fàcil tenir converses més o menys agradable. Avui s'ha convertit en un petit reducte de frikies desesperats, excepte les xarxes especialitzades com algunes de programari lliure etc... Els joves que avui tenen menys de 22 anys o aixi, la majoria no deuen saber que és. Ja han crescut sempre amb el messenger.