Vida quotidiana

Avui aquest bloc traspassa una xifra significativa: les 500 entrades. Hi ha qui diu que quan un bloc passa d'aquesta xifra ja està instal·lat en la maduresa. Enrere queden els dubtes dels primers temps (abans d'aquesta tercera versió hi hagué dos intents que no van passar de la mitja dotzena d'entrades) i també algunes minicrisis que l'haurien portat al dic sec. Bé, de moment sembla que gaudeix de bona salut, tot i que intentaré seguir els consells d'un ateneuesfèric i afluixar una mica el ritme de publicació.

Feia dies que no publicava res perquè volia fer coincidir aquesta entrada amb la celebració de la segona trobada de l'Ateneuesfera, continuació de la primera que vam fer mes i mig enrere. En Guillem va tenir la bona idea de proposar que cadascun dels qui vam anar a la trobada de l'abril dugués un blocaire convidat. L'experiment va funcionar força bé i cinc blocaires es van sumar a l'univers ateneuesfèric.

Tot i que tenia força blocaires amics per triar, em vaig decidir per l'Andreu. Hi havia dues raons de pes: la primera el fet de què ja havia interactuat (virtualment) a alguns dels allà presents; la segona, que fou el primer membre del meu entorn que es va sumar a l'afició de mantenir un bloc.

En Guillem va convidar a la Montserrat Pinyol, que manté un actiu bloc dedicat a la seva escola (seva en la seva doble condició de directora i propietària). Un bon exemple de bloc entre personal i corporatiu. També va dur al Toni Bernat, qui té al bloc unes excel·lents fotos del Raval, amb el mèrit afegit de què no s'hi dedica professionalment. La Lola (perdó, la Silvia ;-) ) va dur al Javier Velilla, l'únic dels allí presents que utilitza el bloc per a usos estrictament professionals (és consultor de comunicació), i un dels pocs que utilitza la plataforma Wordpress. Finalment en Marcús (perdó, Marc ;-) ), va dur a l'Oriol López, qui acaba de reinagurar bloc. Malauradament en David Guerrero no va poder venir per un inoportú treball en grup de la uni que havia d'acabar.

Com a la primera trobada, el temps se'ns va tirar a sobre i no ens vam adonar de què gairebé s'havia fet l'hora de sopar. Del que es va parlar, jo destacaria un denominador comú: no es va filosofar sobre el diví i l'humà (aspecte malauradament massa habitual en aquest tipus de trobades), sinó que immediatament després de les presentacions vam començar a intercanviar experiències. Té utilitat el Twitter? Quina és la periodicitat ideal per anar actualitzant? És l'anonimat una estratègia raonable?

Probablement fou per això que a l'acabar tothom es va preguntar obertament quan hi hauria una tercera trobada, senyal de què hi ha ganes de trobar-se i aprendre. A diferència d'altres grups de blocaires, l'Ateneuesfera pot acabar morint d'èxit, ja que si comencem a expandir-nos podem veure'ns obligats a fer la sisena sessió a l'auditori del Fòrum, i en clara competència amb la Catosfera :-D


Parlant de la Catosfera... Precisament ahir dissabte en Marc Vidal escrivia una entrada una mica pessimista sobre l'evolució de la Catosfera, un projecte que, malgrat l'èxit de les primeres jornades, no sembla que tingui massa recorregut, tesi de la qual discrepo. La meva opinió personal és que el projecte és molt bo, però cal modificar-li unes quantes coses de cara a futures edicions.

El principal problema de les anteriors Jornades de la Catosfera fou muntar una trobada de gent 2.0 amb un esquema de jornades 1.0. En paraules planeres: la gent 2.0 espera intercanviar experiències, no una trobada per escoltar a les patums del ram. Per això, en futures edicions caldrà fer co-protagonistes als participants si es vol que el projecte tingui continuitat. Si no, es corre el risc de què, un cop molts blocaires es coneguin presencialment, cada grupet acabi anant per la seva banda i no existeixi cap node que permeti saltar d'una xarxa a una altra (un altre dels punts forts del món 2.0).

El segon problema és el contingut en sí. Parlar de temes filosòfics està molt bé i ha de tenir el seu espai , però debatre sobre el nom dels blocs (o blogs) o de a qui se li pot donar el carnet de catosfèric no hauria de ser el tema principal (i menys exclusiu) d'unes jornades de la Catosfera. Aquest hauria de ser un altre dels temes a rectificar, si es vol mantenir una base prou àmplia i sense risc de caure en l'endogàmia.

Potser el principal problema, i això ho apunta implícitament en Marc al seu comentari, fou plantejar unes jornades a lo grande. No sé si aquesta fou la seva intenció inicial, però va acabar convertint-se en un gran esdeveniment del qual se n'acaba esperant molt, amb el risc que això representa.

De fet, aquest era el missatge que volia transmetre als companys d'stic.cat, organitzadors dels Premis Blocs Catalunya. De tota manera, i en el cas que ens ocupa, al Marc li diria el mateix que vaig dir quan alguns qüestionaven les Jornades de la Catosfera abans de què s'haguessin fet: prefereixo que, malgrat les imperfeccions, es faci la primera edició d'un esdeveniment a què no es faci. Temps hi haurà per anar rectificant dels errors i per anar afinant detalls, com ha passat per les Jornades de la Catosfera. Tothom entén que els primers cops hi hagi errors o es doni molt pes a temes de nul interès per al target al qual va dirigit. El veritable problema és si no s'és receptiu al canvi o si els errors persisteixen jornada darrera jornada.

I parlant dels Premis Blocs Catalunya...vaig a apuntar-m'hi, que encara no ho havia fet :o