Vida quotidiana

Aquest vespre, dins del programa de sopars-col·loqui que organitza el Cercle per al Coneixement i del qual us n'he parlat algun cop, hem tingut la sort de poder comptar com a convidat a en Dídac Lee. En Dídac es defineix com a emprenedor, i els fets l'avalen: ha estat capaç de crear en poc més d'una dècada un conjunt d'empreses amb un fort component tecnològic i que donen feina a unes 150 persones.

Aprofitant que no érem més d'una vintena d'assistents hem tingut la gran oportunitat de fer un col·loqui més viu del que habitualment es pot fer quan ens hem de repartir en diverses taules. Us apunto algunes idees que s'han comentat i que considero d'especial interès:

1.- Cal ser emprenedor, encara que es fracassi: "El pitjor fracàs és que, al final de la teva vida, vegis que t'has quedat amb les ganes de fer quelcom".

2.- Davant d'una adversitat, assumir les responsabilitats i mirar el got mig ple. Molts cops tendim a donar les culpes als altres o al "sistema", quan és culpa nostra.

3.- Deixar que els investigadors investiguin, i no forçar-los a què siguin emprenedors. Cal que els investigadors col·laborin amb els emprenedors, però no se'ls pot demanar que siguin una cosa que potser no són.

Abans del sopar he tingut ocasió de parlar breument amb el Dídac, gràcies a la presentació prèvia per part de la Trina Milan, que també era al sopar i qui el coneix de fa temps. M'ha causat molt bona impressió. A més de fer una cosa que jo seria incapaç de fer (emprendre), ha sabut compaginar-ho estudiant un programa de direcció d'empreses i el ja ser pare de família.