Vida quotidiana

Les convocatòries presencials de blocaires (o bloggers) s'estan convertint en un fet quotidià. El fet de què alguns de nosaltres anem interactuant mesos i mesos, i de viure no massa lluny (físicament parlant) acaba despertant l'interès de conèixer qui s'amaga darrera d'aquells comentaris o reflexions. Un dels èxits de la Catosfera (i el gran repte de cara als propers anys) fou precisament ajudar a desvirtualitzar la malla social que s'havia anat teixint al llarg d'aquests darrers anys. A partir de les jornades s'han anat succeint rèpliques a petita escala, bé a nivell comarcal/local, bé a nivell més informal entre membres d'una mateixa xarxa.

Ja fa força mesos que anàvem intercanviant visites i comentaris amb el Guillem Carbonell, la Lola Mola (bé, en realitat es diu Silvia) i l'Enric Tomàs. Tots tres tenen uns blocs que, tot i ser diferents, tenen en comú que a mi m'interessen força. El punt fort del Guillem són les seves cròniques de Barcelona (d'aquí un temps, el seu bloc serà un referent per a qui vulgui conèixer la ciutat d'aquests anys). La Lola, periodista de professió, va tenir el gran encert de fer un bloc molt enfocat a un segment que s'està veient afectat pels mateixos blocs: els mitjans de comunicació. Recentment també n'ha obert un altre, que promet ser la competència (sana) del del Guillem .I l'Enric, també periodista de professió, té un bloc en el que publica relativament pocs articles, però d'una gran qualitat, i on cal admirar la seva versatilitat en tractar temes diferents.

Per això, quan el Guillem ens va convocar dies enrere per a una minitrobada no m'ho vaig pensar dos cops. A més, va tenir l'encert de fer-ho en un indret que ben pocs barcelonins coneixen, malgrat la seva singularitat: l'Ateneu Barcelonès. La condició de soci de l'entitat de l'organitzador i les seves dots negociadores van permetre que ens poguéssim trobar al Jardí Romàntic i passar la tarda xerrant cara a cara.

A la trobada també van acudir dos blocaries que no coneixia: en Marcús i en David Guerrero. En aquest cas es va acomplir aquella dita popular (que m'acabo d'inventar): "el bloc amic d'un blocaire amic segurament serà un bloc amic". El bloc del Marcús (per cert, l'únic que està hostatjat a Vilaweb) té el seu punt fort en la varietat de temes (tot i que destaquen els relacionats amb la premsa) i l'enfocament personal que hi dóna, amb una voluntat marcadament constructiva. El bloc del David Guerrero ("Dando Guerra") fa honor al seu nom. Aquest jove estudiant de periodisme dóna una visió personal als temes d'actualitat que no deixa indiferent. Per cert, una curiositat d'aquest bloc és que l'inaugurà quan el van acceptar a la facultat de periodisme. Si té prou paciència i el continua fins que acabi la carrera, serà un document prou interessant.


Durant més de tres hores vam estar parlant de temes diversos en un ambient molt distés i sense gairebé interrupcions (llevat de les d'un tertulià espontani que tenia ganes d'emular al Mago Felix). La retirada del sol amb el consegüent descens tèrmic i compromisos posteriors van obligar a aixecar la sessió. Abans, però, va haver-hi la darrera sorpresa: la visita a la biblioteca de l'Ateneu, probablement la millor biblioteca històrica en mans privades que existeixi a data d'avui a Barcelona.

Un 10 per a la iniciativa del Guillem i que estaria bé repetir en un futur.