Vida quotidiana

Dies enrere en Guillem d'Efak va publicar una entrada relatant el visionat d'un partit del Barça al bar de la cantonada, amb la particularitat de què aquest està regentat per xinesos. L'entrada serveix per a fer una petita reflexió sobre el canvi de costums dels comerciants d'origen xinès, que han passat de regentar el tipic xino o la botiga del tot a 100, a un ampli ventall de negocis, entre ells bars de tota la vida.

Un cas similar es pot trobar al Carrer Manso a tocar del Paral·lel. Durant unes quantes dècades el bar El Cachirulo serví entrepans, dinars i cafès a una clientela tradicional. Però el negoci tenia data de caducitat: l'edat de jubilació dels propietaris. Dit i fet, el negoci va passar a ser propietat de xinesos, i van continuar fent els mateixos cafès, entrepans i dinars que havien caracteritzat a aquest bar. L'únic canvi ha estat el rebateig del bar, que ha deixat enrere el cachirulo i s'ha passat a la barretina.

Però els bars de tota la vida no són l'únic nou perfil de negoci que estan obrint els xinesos. Un altre exemple el tenim en les perruqueries, algunes de les quals han decidit anar una mica més enllà de la seva clientela natural. Fa uns dies vaig topar-me amb una perruqueria xinesa que combinava que es dirigia clarament al públic d'aquí, amb uns preus força competitius.

El que no sé és si el pentinat que en fan és també el d'aquí o acabes sortint semblant en Jackie Chan...