Vida quotidiana

Un dels efectes col·laterals de l'arribada de l'alta velocitat a Barcelona ha estat el debat sobre l'establiment d'un suplement de 2,10 euros per aquells taxis que surten de l'estació de Sants. El tret de sortida el va donar dies enrere un bloc amic d'un bon amic. Va tornar a aparéixer de als comentaris d'una entrada que vaig escriure coincidint amb l'entrada en servei de l'alta velocitat. Vaig prometre parlar del tema, i avui és el dia adequat, aprofitant una nova entrada del blocaire amic.

Com en el cas del Pont Aeri, jo només faig servir els taxis per imperatiu legal. L'única vegada que recordi que he agafat de motu propi un taxi en els darrers temps fou una nit de dijous tornant d'una sessió coctelera en una zona sense bona combinació de Nitbus i força ganes de tornar a casa aviat. De comú acord amb un company de guerres, vam agafar el taxi que, en pocs minuts ens deixà gairebé a la porta de casa. El que ja no fou tan agradable fou veure com al preu de la carrera (en horari nocturn, o sigui més car) se li havia d'afegir un suplement de 2 euros en concepte de nit de dijous (suplement que per cert no apareix a la pàgina de l'IMET), a més de la preceptiva propina. El viatge de pocs minuts va acabar costant una mica més de deu euros.

Com la majoria de coses d'aquesta ciutat, el taxi era relativament barat. Però això forma ja cosa del passat. Actualment, el preu del taxi de Barcelona se situa en la banda alta de les ciutats europees i fins i tot, supera els preus de Nova York. I això sense tenir en compte les diferències de poder adquisitiu, que farien més gran aquesta diferència.

I què rebem a canvi d'aquests preus? Un servei justet, per no dir obertament millorable. No espero els taxis japonesos, que t'obren la porta automàticament i el taxista du uns guants impecablement blancs. Però d'aquí a veure segons quines pintes al volant i/o segons quins vehciles hi ha una distància. I si a sobre l'ajuntes amb un taxista que et fa empassar una tertúlia radiofònica encara més lamentable o ni tan sols conegui on està situat al carrer on vols anar, apaga y vámonos.

Malauradament la cosa no va a millor. Més aviat el contrari. Amb la darrera revisió de tarifes, a banda d'incloure's un suplement de 2,10 euros per anar a l'estació de Sants (ja m'explicaran a mi quina raó econòmica justifica imposar un suplement d'aquestes característiques), han decidit avançar l'horari nocturn fins a les 20h. Sí, ho heu escoltat bé. Els taxistes són els únics en aquest país que han implantat els horaris europeus, en una ciutat on la majoria de botigues tanquen les seves portes a les 20.30h i on un nombre important de treballadors encara s'arrastra pels despatxos i oficines. El motiu de fons, ben senzill: recaptar més per carrera.

Jo estic d'acord a incrementar els preus del taxi, però amb una condició: millores en la qualitat. Si volem un sector regulat (llegeixi's on només els taxistes amb llicència poden exercir la professió) hem d'agafar la part bona (el tenir un mercat captiu), però també la dolenta ( satisfer tots els drets que tenen els usuaris dels taxis). Tots coneixem el cas dels taxistes que passen de llarg quan veuen un invident demanar un taxi, o que no ajuden a pujar al vehicle a una persona gran amb problemes de mobilitat, o d'aquells que es neguen a posar la refrigeració. Casos com aquests haurien de quedar com anècdota.

El quid de la qüestió consisteix en com avaluar la qualitat del servei. Un possible indicador podrien ser les queixes rebudes per part d'usuaris, però seria incomplet ja que faltarien les massa freqüents preses de pèl que sofreixen els visitants estrangers. Un altre podria ser fer-los passar per un reciclatge (que podria ser convalidable per una prova de coneixements) de manera més o menys periòdica. Tot i que no sóc massa partidari d'anar imposant obligacions extres, sempre serà millor que el sistema actual en el que només pel fet d'adquirir una llicència i/o passar un examen inicial un ja té carta blanca de per vida.