Semblava cantat que la immigració hauria d'aparèixer com a issue en el debat electoral. L'enganxada d'en Duran i Lleida amb una immigrant marroquina a un programa de televisió mesos enrere, les enquestes del CiS i el que es comenta pel carrer, mostren que es tracta d'un tema del qual se n'ha de parlar.
Abans d'ahir el candidat Rajoy va proposar una bateria de propostes sobre immigració, destacant entre altres un "contracte d'immigració", consistent a vincular drets i obligacions. Com era previsible, no van trigar les desqualificacions a aquesta proposta, a la qual es va titllar de xenòfoba. No és el primer cop que s'observa una reacció d'aquest tipus. Es tracta d'una mesura que temps enrere ja havia proposat el candidat a ministre Duran i Lleida, i que també havia rebut el rebuig per part de les formacions d'esquerra.
Independentment de la idoneïtat o no d'alguns dels detalls de la proposta (que poden ser discutibles), considero desitjable que s'enceti un debat d'aquest tipus després de que els ciutadans haguem assistit impassibles a la immigració sense cap tipus de control que hi ha hagut durant la darrera dècada, instaurant-se una discriminació negativa de facto envers els autòctons. Una immigració sense control que fou afavorida, per acció o omissió, pel govern del que formaven part el senyor Rajoy o el senyor Arias Cañete (aquell qui ara es queixa del mal servei a molts llocs a causa dels immigrants)
Intentar condicionar l'obtenció de drets a satisfer una sèrie d'obligacions no és ni xenòfob ni ranci. Més aviat al contrari. El que sí que és ranci és que es trobi tant natural que hi hagi gent en ple centre de Barcelona que vagi "recomananant" als seus paisans que tornin a la mesquita, que no surtin amb noies "infidels", o que no venguin llaunes de cervesa. Algú s'imagina la reacció que generaria veure al senyor Miró i Ardèvol anat pels restaurants de Barcelona un divendres de quaresma per vigilar si els catòlics compleixen la preceptiva abstinència?
Ja portem prou anys d'immigració com per haver après algunes coses i com per haver deixat enrere alguns plantejaments que només s'entenen pel desconeixement. Una part de l'esquerra s'equivoca al posar el crit al cel cada cop que s'intenta parlar de regular els fluxos migratoris. Si tant ens hem queixat (i amb raó) del laissez faire a mercats de l'habitatge o els aliments frescos, per què l'acceptem tal qual al mercat laboral?
Ara bé, caldria tenir en compte algunes coses:
- Bona part de la culpa del col·lapse dels hospitals, la manca de guarderies i d'escoles no és dels immigrants, sinó de la manca de previsió a l'hora de programar infraestructures que van tenir els nostres governants a l'època dels noranta.
- Bon part de la culpa del mal servei a establiments comercials i de restauració no la tenen els immigrants, sinó el "tot val" que entre empresaris i consumidors hem anat abonant. Ens cal ser més exigents i no només pensar en el benefici a curt termini.
- No té desperdici el comentari que ahir va fer a La Vanguardia la columnista Montserrat Domínguez:
Se me caían las lágrimas de emoción al ver la obra de mi casa terminada en el plazo acordado. "Señorrra - me dijo el encargado, de nacionalidad rumana-, con nosotrros es norrrrmal. Lo que no es norrrmal es trabajarr con un pitillo en la mano y un botellín en la otrrrra, como hacen ustedes: así no terrrminan nunca". Qué razón tenía: hay costumbres hispanas que es mejor no adoptar.
6 comentaris:
És que què bèstia el canvi demogràfic en ... 10 anys? I sobretot, la sensació de descontrol, quan deien que volien controlar la immigració però era fals i els immigrants arribaven en avió com a turistes. Quanta hipocresia i quin sentiment d'impotència com a ciutadà. Com a ciutadà que entèn que avui en dia per molts motius (comunicacions fàcils, desigualtats entre països, oportunitats laborals ...) els moviments demogràfics no es poden evitar però que s'han de poder canalitzar.
Ara és impossible obrir un debat seriós perquè la caverna espanyolista l'únic que vol és treure un rèdit electoral, com fa amb la llengua, i els socialistes no tenen discurs ni estratègia.
La proposta del Mas (més que la del Duran) no em va semblar malament en conjunt. Moltes de les coses que figurarien en un suposat 'contracte' són deures que ja estan previstos en la legislació i són obvis.
Hola Marc,
Tens raó. Per una banda és trist que un tema que hauria de plantejar-se de manera seriosa i consensuada acabi passant a ser una arma per a usos estrictament electorals. Per altra banda, moltes de les coses que es proposen, com molt be assenyales, són el que s'esperaria que qualsevol persona fes.
Guillem,
100% d'acord amb tu. Hi ha hagut molta hipocresia, tant dels que no els agraden els immigrants però no fan cap escarafall a l'hora d'obtenir mà d'obra tirada de preu com els que predicaven "papers per a tothom", però lluny de casa a poder ser.
Hola crec que t'interesarà aquest post. Et donarà més arguments.
No es propaganda sinó que vegis una altra realitat.
http://www.petitlleure.org/bloc/2008/02/07/600-classes-mes-es-necessiten-per-atendre-els-nouvinguts/
Hola David,
Moltes gràcies per l'enllaç. Va molt en la línia del que comentava. El que no pot ser és que vulguem mà d'obra barata i abundant, i no dimensionem els serveis tenint en compte la presència dels nouvinguts. Molta xenofòbia ha estat el producte d'una mala previsió i de massa lentitud a l'hora de prendre decisions.
(el mateix comentari l'he fet al meu bloc).
El treball és el màxim vincle amb la societat i el que garanteix una integració a la societat (contribueix als serveis amb els impostos, contribueix a optar a pisos, etc). Si critiquem certs avantatges en l'accés a alguns serveis no ho podem fer sense criticar que el mercat de treball està segmentat i deixa la immigració en franc desavantatge en termes de salaris. I posats a criticar el volum de la immigració, critiquem el model productiu que fa que en necessitem tants, o obliguem la gent d'aquí a acceptar feines que no volen fer.
En termes de cultura, la integració és una qüestió de temps i de necessitat basat en el contacte amb autòctons. Si el nostre mercat de treball segmenta i concentra la gent en segons quins sectors, l'incentiu per aprendre és mínim.
I ves per on, la immigració es pot controlar (i estic d'acord que s'ha de controlar) però els més encantats de la vida per poder tenir mà d'obra barata són els empresaris que tant defensen CiU i el PP, els mateixos que demanen control i integració ara.Diguem les coses d'una punyetera vegada com són.Clar que és fàcil dir segons què sense conèixer a fons cap persona immigrada.
Una cosa que considero lamentable, intentem parlar de poca integració cultural quan el principal problema és socio-laboral.
Jo sóc dels que pensa que el repte està en les segones generacions, i per sort tot pinta que garantint l'educació d'aquestes, el tema cultural quedaria ben cobert. I el repte tornarà a ser com a França, el laboral.Com es diu sovint, els fills dels que ara treballen a l'obra voldran ser metges, donarem oportunitats per ser-ho sense tractar-los com sempre?
Publica un comentari
Publica un comentari