Vida quotidiana

Durant aquesta setmana és possible veure aquesta típica postal postnadalenca: una bateria d'avets destinats a fer compost. Gener no seria el mateix sense aquesta estampa.

Afortunadament ja han quedat enrere els temps en els que es criminalitzava a aquells qui volien comprar un arbre de Nadal, que indefectiblement anava tallat per la base. Les pressions dels grups ecologistes, que tingueren la seva màxima victòria en la desaparició de l'arbre gegant que cada any es col·locava al Portal de l'Angel (cortesia de Can Jorba), van forçar a que la immensa majoria d'arbres vinguessin preparats per ser transplantats.

Així es va fer durant uns anys, on per aquestes èpoques sovintejaven les trobades populars per anar a replantar els avets en alguna zona despoblada d'arbres. A Barcelona, aquesta operació es va fer a la vora de la carretera que uneix Horta amb Cerdanyola. Els resultats però no van poder ser més negatius: els avets necessiten clima més fresc que no pas la solana de Collserola, i dues o tres setmanes d'estada prèvia dins una casa amb calefacció els condemnaven a la mort segura. Després de tres o quatre anys de fracassos sonats, Parcs i Jardins va adoptar una postura lògica: deixar de fer el préssec i utilitzar les restes dels arbres per a fabricar compost.

La següent tongada va venir amb la moda de l'avet de plàstic, que duia implícita la contradicció que suposava adquirir un producte no biodegradable i infinitament més contaminant que un avet dels de tota la vida (bé, de tota la meva vida, perquè l'avet a casa nostra és una tradició relativament recent). Com tota moda, aquesta ha començat a afluixar i la gent torna a comprar l'avet a les fires, sense preocupar-se molt si du el pa d'arrels, si està tallat de soca-rel o si l'espècie permet el seu transplantament a una zona temperada com la nostra.

Per cert, a Alemanya, bressol dels ecologistes, els arbres venen directament tallats de soca-rel. La raó és molt senzilla: es considera l'avet nadalenc com un producte de conreu, com ho serien les roses o els clavells.