Encara no s'han celebrat les I Jornades de la Catosfera i ja ens hem embarrancat en una baralla de repartiment de carnets. Una entrada de Josep Sort qüestionant el fet que molts dels keynote speakers pertanyin a la blogosfera hispana i repartint carnets de catalanitat (a mi em va tocar el rebre) ha generat una cadena de comentaris i una entrada de resposta per al·lusions d'en Marc Vidal, amb els consegüents contracomentaris. I inevitablement ha aparegut per entremig l'anterior filiació política o el caràcter del promotor de les jornades.
Correm el risc que aquest debat acabi enterbolint dues realitats. La primera, el fet que per primer cop a Catalunya s'organitzen d'una manera seriosa unes jornades dedicades a la Web 2.0. La segona, el fet que aquestes sorgeixen i s'organitzen des de la iniciativa privada. Només per aquestes dues petites coses, tan poc habituals a casa nostra a l'actualitat, hauríem de donar el benefici del dubte.
Un dels problemes actuals de la nostra societat és la manca d'iniciatives engrescadores. En molts àmbits hem passat de capdavanters a anar de segundones. I indefectiblement molts són els que culpen a Madrid, als polítics o a les administracions d'aquesta situació. Potser tenen la seva part de culpa, però el principal problema està ben a la vora: en el nostre minifundisme mental.
Per tant, i mentre ningú em demostri que hi ha millors alternatives, benvingudes siguin les Jornades de la Catosfera. I si algú pensa que ho pot fer millor, que s'arrisqui i munti alguna cosa.
Reputació digital
Fa 4 hores
5 comentaris:
De la iniciativa privada? Vols dir? No ho paga l'Ajuntament de Granollers i es fa a petició de l'alcalde?
Desconec els detalls concrets, però el que suposo ha fet l'Ajuntament de Granollers ha estat facilitar els espais, una cosa que no és descabellada tenint en compte que es tracta d'un acte d'accés gratuït i que segurament prestigiarà la ciutat. Si això suposa que no és iniciativa privada... bé, aquí depèn de l'opinió del consumidor.
És un exemple més de la nostra mesquinesa. Si no ens barallem, no som res.
Ja comença a ser hora de deixar-nos de batusses i d'encara el veritable enemic.
Espero que les jornades siguin un èxit i que tothom faci política allà on toca.
salut
Català és aquella persona que viu i treballa a Catalunya i es sent part del país.
Estem en un bilingüisme, el radicalisme no arriba enlloc.
Reflexions,
Estic ben d'acord amb tu. Mentre tothom vulgui ser president de l'escala i l'escala estigui per fer, tot és parlar per parlar.
David,
Estic força d'acord amb tu, tot i que sóc del parer d'oblidar a la xarxa el concepte de territorialitat física i apostar pel concepte d'afinitat cultural.
Merci pels vostres comentaris :)
Publica un comentari
Publica un comentari