Vida quotidiana

L'any 1999, un grup de persones del Club Natació Montjuïc va tenir una idea agosarada: realitzar una cursa de Sant Silvestre pels carrers de Barcelona, a l'estil de les que es feien amb notable èxit a Sao Paulo o a Madrid. Era una època on els finals d'any a Barcelona es caracteritzaven per ser força discrets en comparació a d'altres ciutats i es circumscrivien a les típiques megafestes muntades al pavelló municipal de torn.

Dit i fet, i aprofitant la conjuntura del final del mil·leni, es van llençar a realitzar la cursa, que hauria de passar per zones emblemàtiques de Barcelona. La intenció dels organitzadors era fer-la passar per la Sagrada Família, però l'Ajuntament no ho va veure amb massa bons ulls. Al final, la cursa es va realitzar, però pels carrers d'un desert i destartalat Poble Nou, amb l'al·licient, això sí, de començar i acabar la cursa al davant de les torres olímpiques.

Així es va fer la I Sant Silvestre Barcelonesa, una cursa de 8 quilòmetres i que va comptar amb una assistència discreta (una mica menys de 2000 persones), però meritòria. La idea, però, va sobreviure el pas del mil·leni, fins al punt que cada any ha anat sumant participants. I l'Ajuntament, al principi una mica refractari a la idea, s'hi ha acabat implicant fins al punt de fer una OPA sobra la cursa, a la qual va rebatejar apropiadament com a Cursa dels Nassos.

Aquest any el nombre d'inscripcions ha estat rècord: 7.150. Encara queda lluny de curses com la San Silvestre Vallecana, que amb més de quaranta anys d'història aplega a desenes de milers de persones, però la Cursa dels Nassos ja ha esdevingut una tradició per a molts de nosaltres.

I com cada any (i ja porto set edicions) jo hi he participat. Aquest any el registre ha estat discret 57 minuts i 49 segons. L'any passat, per exemple, va estar un parell de minuts per sota (55 minuts i 54 segons), i fa una parell d'anys, de 54 minuts i 56 segons. Si tenim en compte que amb prou feines he pogut anar a córrer en tot el que portem d'any, està força bé.

No he estat l'únic de per aquí a fer aquesta cursa. En Daniel, l'alma mater d'Himajina, va fer-la per primer cop, i a jutjar pels resultats (em va treure gairebé vuit minuts), penso que no serà la darrera. Altres companys com en Frans (Nautiliaonline) són habituals a la cursa: aquesta era la seva cinquena cursa consecutiva. Esperem que l'any vinent l'equip vagi augmentant i que gent com l'Andreu, que al final no ha pogut venir, acabin participant-hi.

Per cert, amb aquesta entrada tanquem el 2007. Us desitjo a tots els lectors i comentaristes una molt bona entrada d'any i un millor 2008.