Vida quotidiana

Anar a comprar anticipadament un bitllet de tren a la Renfe pot ser un esport d’aventura. Com no podia adquirir el bitllet del Catalan Talgo per Internet em vaig decidir a anar a l’estació de Sants per adquirir-lo anticipadament. Era el dimecres abans de Tot Sants, tot just sortit de la feina. A l’arribar, sobre les 19.40, em trobo amb aquest missatge al dispensador de tiquets.

O sigui: que un dia on no ha passat res d’excepcional, Renfe no dóna números a partir de quarts de vuit, quan les guixetes tanquen a les 22h, més de dues hores més tard. Si algú volia comprar bitllets anticipadament aquell dia només se li oferia (a) esperar per si hi havia sort i acabaven de despatxar abans de les 22h o (b) anar a Passeig de Gràcia o a l’Estació de França a provar sort (òbviament el transport a càrrec del client). He estat a moltes estacions del món i a cap d’elles, fins i tot al Japó en plena temporada alta, he vist que s’hagi de fer més de dues hores de cua per fer una compra anticipada. I menys que això passi quan probablement la demanda de bitllets sigui inferior a la que normalment hi hauria degut als talls de línies. Però ja se sap que una cosa és el món civilitzat, i l'altre el món Adif-Renfe

Què vaig fer? Posar la reclamació corresponent (que òbviament no servirà per a res), i després, més pragmàticament, anar a la pàgina web dels ferrocarrils francesos a comprar-lo. I allà, en un parell de minuts, vaig poder fer la reserva, que vaig recollir a la guixeta de l’estació de Perpinyà. Si hagués estat una reserva de TGV, m’hauria pogut descarregar el bitllet i imprimir-lo a casa. Com a la Renfe, vamos.