Vida quotidiana

Agost de 1982. Comissaria de la Pl. Espanya. Un nen de 9 anys, acompanyat del seu pare va a fer-se el primer passaport que tindrà. El motiu de tal esdeveniment: una excursió a Andorra. El local era ple, sense aire condicionat (reservat als cinemes "d'estreno") i recorda una llarga espera, potser hora o hora i mitja. Entre la multitud, una cara coneguda: l'Alexanko, que feia poc temps havia aterrat a Barcelona.

Agost de 2006. Consulat de la República Popular de la Xina. A mig matí, el nen convertit en home de 33 anys i ja sense companyia va a fer-se el visat per visitar el megapaís. Tot i la gentada (xinesos i no xinesos) que hi ha als locals, en poc més de deu minuts enllesteix el tràmit.

Agost de 2007. Comissaria de la Pl. Espanya (nous locals, ja que l'antiga ha estat enderrocada). L'ex-nen i ex-demandant de visat a la Xina, ha de renovar-se el passaport. A les 9.30 arriba a la comissaria i agafa número. Serà atès a les 13.30h. Durant aquesta estona el nostre ex-nen i ex-demandant de visat ha tingut temps de:

a) Anar amb el bicing de Pl. Espanya fins a la Vila Olímpica.
b) Retornar uns documents i una gravadora que li havien prestat.
c) Anar al banc a treure diners per finestreta.
d) Prendre's un granissat de llimona a Can Sirvent (Parlament amb Ronda Sant Pau) per 1,60 euros.
e) Intentar trobar una targeta de memòria compatible amb la seva càmera de fotos.
f) Llegir-se un parell de capítols del llibre que duia a sobre.
g) Pensar en una idea de programa de televisió anomenat "Tengo una gestión para usted", consistent en dur al Zapatero, al Montilla, al Rajoy o al Mas a renovar-se el passaport, el carnet de conduir o al CAP, a poder ser agafant la Renfe o l'autobús.
h) Pensar que, vint-i-cinc anys abans havia fet menys cua que avui; i que, un any enrere, s'havia pogut fer un visat d'un país suposadament en vies de desenvolupament en poc més de deu minuts.