La data de sortida s'acosta (bé, de fet ja era propera el dia en què vaig fer la reserva de darrera hora) i comença a ser hora d'anar preparant les coses. Solucionat (sembla) el tema del passaport, cal ara prioritzar els temes menors.
Una d'elles és la guia de viatges. Per primer cop, i sense que serveixi de precedent, aquest cop m'he decantat per comprar una guia de Japó en castellà (no perquè siguin en castellà, sinó perquè la qualitat de la majoria d'elles sol ser força pobre) . La guia que he comprat és la que fa un parell d'anys va publicar l'editorial Laertes i que fou escrita per Marc Bernabé i Verònica Calafell, dos joves catalans que han desenvolupat la seva carrera professional al Japó traduint manga i sèries del japonès al català o castellà (entre elles Shin Chan). Es tracta d'una guia fins i tot millor en alguns aspectes que les alternatives internacionals com Lonely Planet, Let's Go o The Rough Guides, encara que la cobertura sigui una mica més limitada pel que fa referència a destinacions.
La segona cosa a solucionar és el tema del passi dels trens. Anar en tren pel Japó és car. Bé, tampoc tan car si tenim en compte que entre Tokyo i Osaka hi ha la mateixa distància que entre Madrid i Barcelona i el preu del tren-bala no és molt diferent d'un bitllet d'AVE. De qualsevol manera, es recomana que s'adquireixi un passi d'una setmana anomenat JR Rail Pass. Aquest passi, que costa menys de 180 euros, permet viatges il·limitats durant una setmana per tota la xarxa dels ferrocarrils estatals japonesos (compte, perquè a Japó apart dels JR hi ha nombroses xarxes privades, però solen ser trens locals). Encara que el viatge en tren es redueixi a un trajecte Tokyo-Kyoto anada i tornada és millor agafar el passi, ja que el cost d'un bitllet senzill entre aquestes dues ciutats és superior als 13.000 iens.
A l'hora d'agafar el passi hi ha dues restriccions a tenir en compte: la primera, que no es poden fer servir una classe de trens-bala anomenats Nozomi (triguen vint minuts menys a fer el trajecte Tokyo-Osaka que els trens-bala convencional); la segona, que s'ha de comprar obligatòriament abans d'anar al Japó ( com passava amb el Visitor Travelcard londinenc).
Reputació digital
Fa 4 hores
5 comentaris:
escolta... perque no et compres Kafka on the Shore de murakami i el llegeixes :) si no l-has llegit claro jejeejj
Ara que ho dius... no és mala idea. Amb tantes hores d'avió sóc capaç fins i tot de llegir-me l'Ulisses de Joyce...
Bon viatge! Vaig estar mirant aquesta guia en castellà, però crec que està una mica per sota de la Lonely Planet o de la Rough Guide.
Aquest any, a més d'aquestes, provaré unes altres. Tinc una guia Michelin en francès, que em sembla bastant bona, tot i que molt essencial en la tria dels llocs (reconec que tinc debilitat per les guies Michelin).
I també tinc la Frommers Japan, dels EUA; és una mena de guia d'autor (parla sovint amb 'I recommend'), però és força exhaustiva i com que està dirigida a americans és molt clara amb les indicacions i detallada amb els allotjaments. També vaig comprar una altra en francès, però no és molt bona (la Petit Futé). En qualsevol cas, estan a la teva disposició, si et calen.
Amb una mica de retard... merci pels suggeriments ;)
Publica un comentari
Publica un comentari