Sembla que les apagades elèctriques em persegueixen. Torno a treballar al bell mig de Barcelona després d'un parèntesi de vuit anys... i torna a haver una macroapagada. A mig matí, bona part de la ciutat s'ha quedat a les fosques a causa d'una baixada de tensió d'una línia MAT i del posterior incendi de tres subestacions.
Han passat 12 hores i un centenar de miler de barcelonins hauran de passar la nit sense llum. Milers de tones de menjar hauran d'anar directament al contenidor. Sembla que hi ha hagut algunes cassolades espontànies.
És normal que hi hagi caigudes de tensió. És també normal que algun dia es cremin els transformadors, com va passar aquell divendres de setembre del 99 i que em va permetre gaudir d'un divendres lliure. Però és normal que tres subestacions acabin cremant alhora? Molt em temo que no s'han fet les inversions que caldria per posar la xarxa elèctrica al dia. Prova d'això és que les subestacions que han cremat van ser fetes ja fa força anys per Fecsa, quan Fecsa era una companyia més o menys independent, i no una mera sucursal gestionada a 600 km.
Fa prop d'una dècada el govern va coincidir a les empreses elèctriques un regal de més de 6.000 milions d'euros en concepte de "Costos de Transició a la Competència". Ni hem vist competència (almenys els consumidors particulars), ni hem vist inversions a la xarxa que anessin paral·leles als increments de demanda de la darrera dècada. Només cal que feu un recompte del nombre d'aparells elèctrics que teniu ara i els que disposàveu fa una dècada.
Aquell divendres del 99 encara dúiem la ressaca de la festa d'inauguració de l'empresa puntcom.Aquesta empresa, que havia de revolucionar el sector de les llibreries, es va topar amb un petit problema: un tall de llum degut a l'incendi d'un transformador uns quants blocs enllà impossibilitava la connexió a la xarxa i la gestió de les comandes. Tot i que no ens afectava directament i que disposàvem de llum a l'oficina, no vam tenir més remei que tancar els ordinadors, inservibles sense connexió a la xarxa, i anar-nos-en a casa.
Avui, 23 de juliol de 2007 mitja Barcelona s'ha adonat que amb la llum no s'hi juga. I que cal començar un debat seriós sobre el futur de les infraestructures elèctriques. No podem continuar amagant sota l'ala quan dia que passa, dia que som més dependents del corrent elèctric. L'any 99 vam ser quatre gats els qui vam haver de marxar a casa. Molt pocs han estat els qui avui han pogut treballar amb més o menys normalitat sense corrent elèctric.
M'han visitat...
Barcelonaesfèric
Comparteix
Subscriu-te per correu-e
Búsqueda personalizada
Seguidors
També llegeixo...
-
Llibertat d’expressió i de premsaFa 23 hores
-
Grècia i la inquisició espanyolaFa 5 dies
Arxiu del bloc
4 comentaris:
El problema no es la llum, ni els trens, ni l'aeroport ... El problema es qui pren les decisions, qui fixe les prioritats i amb quins criteris ho fa. Ara hi haura algun premi de consolacio, com el dels trens sense vies que seran transferits a Montilla, pero tot continuara igual, i aixi continuara fins que fem un cop a la taula ... o marxem tots al exili menys els espanyols aconsformats, que probablement es el que es busca
... doncs nova york tambe es tercermundista.. cada cop que hi ha una onada de calor tothom tremola...fa 2 setmanes vam tenir un apagon :)
Jo crec que no és una situació tercermundista, al contrari, ens passem desenvolupat. Aquestes situacions passen a tot arreu, sobretot allà on la gent disposa de diners per l'aire acondicionat. Argentina és un exemple de gairebé elevar un 30% el consum elèctric des de que la situació econòmica és bona. REcordem Alemanya, ara en Xavi també ens diu lo de Nova York.
El problema és que aquestes coses mai passen a Madrid. De tota manera, l'argument secessionista no em serveix. En cas d'independència m'imagino que voldrem connectar-nos a França,perquè autosuficients energèticament no podrem ser-ho, senyors!!! Si falla allà, com el cas d'Alemanya, ens tocarà de ple. En aquell cas algú va demanar la secessió d'Europa????. De qui ens haurem de separar quan aquestes coses passen??? no siguem avantatgistes, si us plau. Rigor. La culpa és d'una empresa que decideix tot a Madrid, i que per cert no inverteix a cap lloc, i també la culpa és de Red Eléctrica. La solució és prioritzar aquests temes en la negociació, però el tema energètic no s'acaba amb un canvi de bandera, la dependència energètica seguirà sent elevada amb Catalunya lliure si no fem les infraestructures que necessitem, com diu en David.
Vira, Xavi i Andreu,
Merci pels vostres comentaris!
Sobre els temes identitaris, diré una frase tòpica: m'és igual qui tingui les competències, però si les té les ha d'exercir. I a data d'avui el que molta gent veu és la incompetència del Gobierno de la Nación. No sé si amb plena capacitat de decisió des d'aquí les coses serien millors o pitjors, però tampoc el llistó massa alt.
I sobre el tema del benchmarking, crec que en algunes coses Nova York o Londres no són exemples de res. Jo no vull ni la sanitat nordamericana, ni els transports públics britànics.
Publica un comentari
Publica un comentari