Fa uns dies en Marc Arza em va demanar que escrivís un parell d'articles sobre Àfrica, simultàniament a altres blocaires. Al principi vaig estar dubtant: la veritat és que tinc poca idea del que passa a Àfrica. Tot i això vaig acceptar el repte d'en Marc i aquí teniu la primera mostra. Espero que aquestes entrades em serveixin per intentar conéixer una mica més aquest continent.
El poc que sé d'Àfrica ho sé paradoxalment per dues vies: el programa Thalassa i per en Xavier Sala-i-Martin. Sí, ho heu llegit bé: per l'ultraliberal Sala-i-Martin, famós per les seves americanes i per les seves entrevistes a futurs presidents de la Generalitat. Malgrat el que pot aparentar ha estat un dels pocs economistes que s'ha atrevit a parlar de la pobresa que afecta a Àfrica, ha proposat solucions i fins i tot s'hi ha implicat en la fundació Umbele.
Alguns dels seus arguments poden ser més o menys controvertits, però hi ha dades que donen que pensar. Aquí en van dues:
La primera. Cada any estem subvencionant amb 20.000 euros de mitjana a cada agricultor de la Unió Europea. No som els únics: els Estats Units i el Japó es mouen en xifres similars. I tot això sense entrar en el cost que suposen les restriccions a l'entrada de productes de països de l'anomenat "Tercer Món". Quina és la contrapartida a què els nostres agricultors o ramaders mantinguin les explotacions obertes? Doncs que els productes que venen d'Africa deixen de ser competitius, o que veuen retallades les expectatives de benefici per aquesta "competència deslleial".
La segona. La Xina i Corea del Sud eren a meitat del segle XX dos països miserables. Actualment Corea del Sud disposa d'una renda per càpita similar a qualsevol país desenvolupat i la Xina està camí d'esdevenir un país desenvolupat en un parell de dècades. Mentrestant països com Tanzània, Angola, Uganda o Moçambic tenen nivells de desenvolupament exactament iguals (o fins i tot pitjors) que mig segle enrere, tot i haver-hi abocat tones i tones d'ajuts.
Si volem de debò ajudar a Africa, el que hem de fer és ensenyar-los a pescar i, sobretot, no espantar-los els peixos. Mentre continuem subvencionant els maduixots dels nostres agricultors i, per eixugar-nos la mala consciència, els enviem unes quantes tones d'arròs i de medicaments, continuarem igual que sempre.
P.D: Després d'escriure l'entrada he vist que en Xavier la torna a liar amb un dels seus articles d'opinió a La Vanguardia.
STIC.CAT pensa en el Banc dels Aliments
Fa 4 hores
7 comentaris:
Un post molt interessant.
Gràcies,
Marc
Estic d'acord amb gairebé tot el que comentes. Respecte a l'article de Sala sobre les eleccions municipals, fa trampes al criticar una concentració de poder en mans socialistes... Si CiU tingués concentració a Barcelona i GEne, segurament no ho criticaria. No he sentit mai cap crítica sobre el sistema per part de CiU, quan han fet servir durant més de 25 anys un mena de clientelisme modern a les comarques de Tarragona (als municipis petits i mitjans) amb la creació d'ens inútils com els consells comarcals on han abocat personal i a partir d'aquí finançament. PEr cert, el senyor sala no votarà al PSC a les municipals, però què hi pensa d'en Trias,que és tant progre (sincerament, ho és més que l'Hereu).
Per últim, la separació de poders de Montesquieu és molt maca en la teoria, però el senyor Sala hauria d'haver llegit també les crítiques en la filosofia política moderna:una separació tant forta amb controls i balanços pot generar política subterrània. Al ser la concentració un "rara avis" sobre el paper, quan es produeix pot ser un poder encara més absolut que el nostre sistema, perquè veritablement es transforma en un presidencialisme on el PArlament (o sigui, la voluntat popular) no serveix per res... mireu què passava abans amb el Congrés Americà abans de la guerra d'Iraq i després.
Bé, suposo que ben poc hi puc afegir. Barrejant els articles en referència a aquest tema que hi han a la web de XSiM i les explicacions que es fan sobre els projectes a la web d'Umbele ja et fas a la idea de que realment no són pas collonades.
Sobre les causes de la pobresa africana: es ben cert que les subvencions a la agricultura europea son molt perjudicials per als països africans agrícoles. Però, primer de tot, els africans han demostrat que no els cal la competencia subvencionada per arruinar un dels seus paisos. Ells solets ho fan molt be: Zimbabwe, l'antiga Rhodesia, ha passat en pocs anys de ser exportador de productes agricoles (tot i la competencia subvencionada) a estar, ara mateix, literalment mort de gana i patir una inflacio del 2000 per cent. Sudafrica va pel mateix cami amb aquesta llei d'expropiacio forçosa de explotacions agricoles de blancs per lliurar-les al negres. Segon, les subvencions a la agricultura europea no pretenen només guanyar vots, com els adeptes del Sr. Sala escampen cada vegada que en tenen ocasió. També permeten tenir el territori ocupat i cuidat, el que te un valor estratègic que va mes enlla de la pura comptabilitat. Si els europeus volen primar aquests factors mes que no pas el benestar de gent (els agricans) als que no coneixen de res, doncs diria que en tenen tot el dret del mon sempre que ho facin, com ho fan, amb els seus calers.
Comparar Xina amb un pais africa i treure conclusions com que el que funciona a Xina te que funcionar a Uganda, es senzillament absurd. Xina a principis del segle XIX tenia una produccio industrial de ferro comparable a la de Anglaterra (sorpresa, oi?). Despres el pais se'n va anar en orris per motius diversos, pero sempre hi han hagut els mecanismes comunitaris i la etica social que a Africa manca. Ara senzillament els xinesos estan rescatant el millor de la seva tradicio (no del liberalisme anglosaxo) i aplicant-ho. No se d'on treuran els africans alguna cosa per rescatar.
No soc un "negrer" antiafricà, pero si que em dedico al desenvolupament del Tercer Mon, professionalment, sense tonteries pseudohumanitaries, i em posa histeric (a mi i a molts paisos que ja han fet fora les ONGs, com ara Eritrea) la superficialitat amb la que les ONGs fan i desfan sense altre merit que el de tenir diners per llençar. Un missioner que ja fa vint anys que viu al Africa, ens deia que per a ell la unica solucio del Africa es que els europeus hi tornin per dirigir, pero no en plan explotador sino amb una sincera voluntad de dirigir per ajudar. Ell no veia gens clar que els africans se'n puguin sortir tots sols. Jo tampoc, i la formula del missioner es senzillament impossible. Per aixo tota la inveersio que s'ha fet a Africa ha estat com llaurar la mar.
Per cert, si volen coneixer l'Africa i el perque dels seus problemes els recomano que llegeixin alguna cosa del recentment traspassat Kapuszinski. Aquest senyor s'hi va passar la vida al Africa, i en sabia molt. Als seus llibres hi torbaran les explicacions antropologiques i historiques del perque de la actual situacio del Africa, i del perque es tan dificil que se'n surtin.
Hola,
Gràcies a tots pels vostres comentaris. Agafo el consell d'en rovi i a veure si puc localitzar alguna cosa de Kapuszinski.
Respecte al darrer article d'en Xavier coincideixo amb l'Andreu... En altres circumstàncies hauria escrit un "Yo votaré a Xavier Trias". Em penso que s'estima més l'estil Madí...
Publica un comentari
Publica un comentari