Vida quotidiana

1. L'envelat fa com a mínim tres dècades que s'instal·la en aquella zona del barri de Sant Antoni.
2. L'edifici d'habitatges que més es queixa és casualment un dels més nous del barri. Fou construït entre el 1990 i 1991 on abans hi havia hagut uns locals que es dedicaven a vendre cotxes.
3. El tram on s'ha ubicat l'envelat era, fins la construcció de l'aparcament soterrani l'any 1995, una avinguda amb llambordes on hi passaven autobusos i amb unes voreres força esquifides.

Cardedeu.— L'actuació del grup gironí de rock català Sopa de Cabra, dissabte passat amb motiu de la Festa Major de Cardedeu, va estar plena d'incidents. Els components del grup van haver d'aturar diverses vegades la seva actuació a causa dels aldarulls provocats per una part del públic assistent al concert.
Quan ja feia una estona que Sopa de Cabra estava actuant, un grup de joves va començar a llençar pedres al cantant del grup, Gerard Quintana. Una desena d'armes blanques, punys de ferro, armes contundents i un parell de dotzenes d'ous van ser el material confiscat per les forces de seguretat durant l'escorcoll obligatori als joves que volien entrar al recinte on es feia el concert, al pavelló municipal d'esports de Cardedeu. Cal destacar que el deplegament policial per a aquest concert va ser bastant important: 10 policies locals, 5 guàrdies jurats i tres patrulles de la Guàrdia Civil de Canovelles i Mollet del Vallès.
Tot sembla indicar que el motiu dels incidents van ser unes declaracions que el grup Sopa de Cabra va fer a un mitjà de comunicació en què, en opinió d'alguns joves del concert, "no deixaven gaire bé Catalunya". Per aquest motiu i perquè aquest grup de rock canta algunes cançons en castellà, alguns joves van agredir Gerard Quintana.
El concert es va haver d'aturar en dues ocasions. La primera, poc després d'haver començat l'actuació, a causa d'una pedra que algú del públic va llençar contra el vocal del grup. Quintana, arran d'aquest fet, des de dalt l'escenari va cridar amb indignació: "Qui ha estat el malparit que ha tirat la pedra? Si té collons que pugi!". En aquell moment no va pujar ningú, però al cap d'una estona una noia va pujar dalt l'escenari i va demanar permís per dir unes paraules. La jove va manifestar el seu desacord amb les suposades declaracions de Gerard Quintana, el qual les va desmentir dient que no es podia creure tot el que sortia als diaris, i va cridar a favor de la independència de Catalunya.
Acte seguit van pujar més joves a l'escenari i van començar una baralla amb els managers del grup. Va ser necessària la intervenció de la policia local per separar-los i acabar amb l'incident. Acte seguit va continuar el concert, i amb la cançó del mític Bob Marley, Guerra, es van calmar els ànims del públic.

(Casos basats en fets reals)

Si la sogra et dóna guerra
i vols estar ben gras
menja a l'HOSTAL DE SANT PANCRAS
i viu sempre a BELLA-TERRA  (1932)

Bellaterra no es París, pero la vida de sus ciudadanos es igual de rosa que la de los paisanos de Edith Piaf, y es que es una de las localidades más aristocráticas de Barcelona. Y tiene además la terraza y los salones del hotel Sant Pancrás, para con vertir los cinco minutos del cortado de des pués de almorzar en un ritual de devoción inexcusable almorzar en un ritual de devoción inexcusable. La identificación de la vecindad de Bellaterra con el Sant Pancrás es redonda y total como una luna llena. Si el equipo de futbol de Beilaterra ganara, los aficionados irían al Sant Pancrás a celebrarlo; si como se pretendió hace unos años, Bellaterra se segregara de Cerdanyola, el júbilo de sus vecinos vaciaría los barriles del Sant Pancrás. Mientras tanto,
sus plácidas sobremesas siguen haciendo historia.